La sessió del Joan Traver va resultar una experiència de les que no s'obliden. En primer lloc perquè les expectatives creades tenien un llistó alt ( un pedagog que vindria a parlar sense guió, 3 hores, sobre la motivació!..). En segon lloc perquè ja es notava alguna cosa especial quan era una sessió oberta a tot el centre, va venir tot l'equip docent i l'equip directiu al davant de tot.
Finalment perquè va ser una sessió interessant, de principis bàsics (tot i que quan ens posem a la feina oblidem) i de desigs.
DESIG. Aquesta paraula encara ara va sonant per l'IES. En les reunions i els claustres ho recordem. El Traver va assenyalar que es pot desitjar per dos motius: per carències i per les potencialitats. Jo tinc una mica de cada una. Desitjo per carències perquè degut a la meua condició de "professorat novell" tinc totes les carències imaginables que vull anar cobrint. Desitjo per potencialitats perquè "busco el somni" de sentir-me bé en aquesta professió i no tinc peresa d'aprendre el que calgui.
El que més em va fer reflexionar és la FALTA DE SINTONIA que tenim entre alumnat i docents, perquè tot i ser prou jove, a les classes utlitzo molt més el discurs de la imprempta que no pas el de la icona, el més proper a ells i elles.
Espero que tot allò de trencar el llibre amb la guillotina, o la història del Vicenç o de les estreletes de mar no es quedin en una bona xerrada, sinó que com a centre i com a persona, les poguem anar portant a la realitat de les aules per on passem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada